Segons la tradició l’ermita és de el segle XV i es reduïa a l’actual sagristia que, efectivament, presenta resgos d’estil gòtic i un altar orientat cap a l’est, i va estar sota l’advocació de Sant Cristóval i Santa Bàrbara.

El canvi d’advocació es va produir a mitjan el segle XVIII, i des de llavors es coneix com l’ermita de el Santíssim Crist de Planes. Actualment, l’altar major de l’ermita se situa mirant a l’oest, amb un pòrtic d’entrada amb tres arcs i una espadanya.

L’interior es divideix en la nau central, coberta amb volta de canó separada per falsos arcs de mig punt, i capelles laterals sense comunicació entre elles. Al costat de el temple s’ubica l’antiga casa dels ermitans, i tot el conjunt arquitectònic està cobert per una teulada a dues aigües.

L’accés més característic és seguint el Via Crucis, en ziga-zaga, situat al vessant sud-oest del turó de Sant Cristòfol sobre el qual se situa el temple.