El barranc Fons se situa a nord-est de l’nucli urbà de la vila de Planes, amb un penya-segat d’uns 50 metres d’altitud a la part esquerra. L’aigua li arriba des de la Font Nova i tot el seu sistema hidràulic, destacat per l’aqüeducte. És al congost de el Barranc Fondo on se situa un conjunt de tres molins coneguts amb els noms d’Arcadio, Font de l’Or i Font de l’Arcada. El molí d’Arcadio és el primer que utilitza l’aigua de l’barranc a l’situar-se per sobre dels altres dos. Es va construir a partir de 1813 per petició de Jaume Catalá Catalá, veí de Planes, tot i que és Arcadio Seguí González, l’últim moliner, a qui deu el seu nom. El de la Font de l’Arcada se situa en la part dreta de el Barranc Fondo, completament enganxat a la base d’un penya-segat al lloc on el congost s’obre cap a una zona d’horts, quan el barranc passa a denominar-se de “Retilles” El nom d’aquest molí li ve donat per un antic aqüeducte situat al seu costat, i per la font que neix al davant de l’molí, a l’altre costat de barranc, zona actualment coberta per una frondosa i exuberant vegetació. Sembla que va deixar de funcionar durant el segle XVI, fins que, al voltant de l’any 1960, “Pere el Cantoner”, veí de Planes, el va utilitzar una temporada com a lloc per tenyir teles. El molí de la Font de l’Or està també a la part dreta de l’barranc Fondo, en una zona de vessant bastant empinada. Just a la banda de el molí es troba la font de l’Or, d’on rep el nom, on també es veuen un seguit d’alcavons, realitzats en segles passats amb una clara intenció de buscar or, dels quals Antonio Josef Cabanilles, en el seu llibre “Observacions sobre la història natural, geografia i població i fruits del Reyno de València” (1797), ens dóna la informació pertinent:
“No és tan escarpat el turó de la dreta de l’barranc, tot i que les seves costes són força ràpides, on es descobreixen algunes pirites brillants, i tal qual venita de coure a la part interior de les penyes. Tomólas la plebs per veritable or, i per això cridar fonteta de l’Or a la que hi brolla “
El casal d’el molí té una mesura superficial molt reduïda i, juntament amb el seu veí de sota, el molí de la Font de l’Arcada, es troben entre els de menor metratge de tots els de la resta de la comarca. Aquests dos últims molins podrien ser els que apareixen reflectits en la concessió que Jaume I li va fer a Guillermo de Loarre l’any 1258, per tant són molins construïts abans de la conquesta cristiana, deixant patent la tradició molinera del municipi.
